Després de llargues negociacions, Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 milions d'euros i arribar al 105 del ránquing per càpita.
Vam dir 3.800 milions d'euros perqué aquests, més els que aporta la disposició ad.dicional tercera, sumen 5.000 milions d'euros, que representen la reducció de la tercera part del dèficit fiscal catalá. Hem arribat, doncs, per primera vegada a la història, als 3.855 milions d'euros i al 105,6 en l'any de consolidació del rànquing per càpita i també hem aconseguit que tots els tributs cedits quedin integres a Catalunya. Aquesta és, doncs, una decisió presa sense pensar en el Govern ni tampoc en el partit, sinó en el pais.
Aquest acord s'ha produit després de dues negatives consecutives per part del Govern de Catalunya a les propostes del govern espanyol, perqué eren insuficients. No en tongueu cap dubte que la nostra actitud, la d'Esquerra, va ser crucial per no acceptar aquestes propostes.
Les balances fiscals publicades fa un any donaven a Catalunya un déficit fiscal de 15.400 milions d'euros de mitjana. Aquets diners que rebrá Catalunya suposa una reducció de 1/3 del déficit fiscal del Principat ( 5.100M) que equival a la força que Esquerra té ara al Parlament de Catalunya ( 21 diputats sobre 68).
En el tram final de la negociació ens hem quedat sols. ICV s'ha descartat de la negociació un cop més en els moments decisius; CIU ha tornat a demostrar estar més preocupada per tornar al govern que pel pais, i enlloc de pressionar al PSOE ha atiat tota la seva força contra Esquerra; finalment el PSC ha quedat a un costat i Zapatero, De La Vega i Salgado han negociat directament amb Esquerra. Quan el PP activi tot el seu arsenal mediatic Esquerra serà el blanc de totes les critiques per haver apujat el llistó fins als nivells actuals.
Amb tot, caldrà també esperar el text definitiu de l'acord i de la LOFCA, l'acord estarà doncs condicionat a l'articulació d'aquest text. I no hem de perdre de vista que amb 4 senadors i 3 diputats Esquerra és decisiva.
Aquest és el limit al qual podriem arribar amb l'Estat. Ara, però, ens caldrà sumar a més gent per anar més enllá. Comencem una etapa nova. Hem tancat el capitol del finançament, però no hem superat la Constitució Espanyola ni hem superat un Estatut retallat. Hem aconseguit un acord ambiciós en materia de finançament. Ha sigut tot un repte, Esquerra no ha afluixat i ara en recollim els fruits.
Salut i República
dimecres, 15 de juliol del 2009
diumenge, 12 de juliol del 2009
LA PISCINA DE PEDRO J.
Després de gairebé cinc anys d'estira i arronsa entre Joan Puig i tot un seguit d'entitas de defensa del territori, per una banda, i de Pedro J. i la caverna mediàtica, per l'altra, l'Audiencia Nacional ha donat la raó als primers: la piscina "privada" que Pedro J. Ramirez, director del diari El Mundo, té a la Costa dels Pins, al terme municipal de Son Servera és il.legal.
Tots recordem les imatges enregistrades per les càmeres de televisió on Joan Puig amb banyador i amb la credencial de diputat al Congrés espanyol a la boca entrava a la piscina davant l'hostilitat dels guardes privats de seguretat de Pedro J. tenia per vigilar.la. La denùncia que havia encapçalat Puig va ser vista per la brunete mediàtica com un atac als privilegis que sempre ha tingut la classe dirigent madrilenya. Ins privilegis que sovint xoquen amb la legalitat vigent i que els diferents governs de dretes o d'esquerres espanyols se salten perquè els seus amics, coneguts i saludats en puguin gaudir. Aquest va ser el cas exacte de Pedro J. Si el perimetre de la costa és zona pùblica, aquest home no pot tenir una piscina arran de mar amb uns guardes que n'impedeixen el dret de pas.
Ni tampoc s'hi valen els pactes que després va fer Pedro J. amb Jose Luis Rodriguez Zapatero, president de l'estat espanyol, perquè a canvi que el periodista gaudis de l'exclusivitat de la piscina els mesos de juliol i agost, permetria el bany d'escolars mallorquins el juny, el setembre i l'octubre. El temps i la justicia s'encarrega de posar tothom al seu lloc.
Salut i República
Tots recordem les imatges enregistrades per les càmeres de televisió on Joan Puig amb banyador i amb la credencial de diputat al Congrés espanyol a la boca entrava a la piscina davant l'hostilitat dels guardes privats de seguretat de Pedro J. tenia per vigilar.la. La denùncia que havia encapçalat Puig va ser vista per la brunete mediàtica com un atac als privilegis que sempre ha tingut la classe dirigent madrilenya. Ins privilegis que sovint xoquen amb la legalitat vigent i que els diferents governs de dretes o d'esquerres espanyols se salten perquè els seus amics, coneguts i saludats en puguin gaudir. Aquest va ser el cas exacte de Pedro J. Si el perimetre de la costa és zona pùblica, aquest home no pot tenir una piscina arran de mar amb uns guardes que n'impedeixen el dret de pas.
Ni tampoc s'hi valen els pactes que després va fer Pedro J. amb Jose Luis Rodriguez Zapatero, president de l'estat espanyol, perquè a canvi que el periodista gaudis de l'exclusivitat de la piscina els mesos de juliol i agost, permetria el bany d'escolars mallorquins el juny, el setembre i l'octubre. El temps i la justicia s'encarrega de posar tothom al seu lloc.
Salut i República
EL BOICOT A L'AEROPORT DEL PRAT
Un cop més, el govern de l'Estat Espanyol encapçalat per Jose Luis Rodriguez Zapatero, ha tornat a manifestar la voluntat d'intervenir en una situació de dèficit flagrant. En el present cas, la ferotge persistència de l'Estat en torpedinar l'aeroport del Prat en favor de Barajas. El compromis de Zapatero, a instàncies d'Esquerra, ha estat de col.laborar a fer possible que l'aeroport del Prat tingui mès vols internacionals.
El mès curiós del cas, no obstant, és que el govern de l'Estat és obra i part del problema i que encara manté fins a 23 convenis internacionals que obliguen a viatjar a Madrid i que impedeixen, per omissió, la possibilitat de volar directament des de Barcelona.
El model centralista que manté l'Estat, a través d'Aena, provoca que l'aeroport del Prat sigui l'aneguet lleig entre els 3o primers aeroports europeus. Ës l'únic que no és gestionat des del propi territori i l'únic que no reinverteix els grans beneficis que genera, prova d'un model antiquat i que atempta contra el principi de la lliure competència. La rendibilitat del Prat ( que tot i la manifesta voluntat d'Aena i el govern espanyol de convertir-lo en un aeroport satèl.lit de Barajas és l'aeroport europeu que ha experimentat un creixement més important dels darrers anys ) permet finançar les immenses pèrdues que genera mantenir l'obsolet sistema provincial d'aeroports espanyols, un modek radial, fortament centralitzat, que malda per convertir l'aeroport de Barajas en l'únic referent internacional de l'Estat.
Salut i República
El mès curiós del cas, no obstant, és que el govern de l'Estat és obra i part del problema i que encara manté fins a 23 convenis internacionals que obliguen a viatjar a Madrid i que impedeixen, per omissió, la possibilitat de volar directament des de Barcelona.
El model centralista que manté l'Estat, a través d'Aena, provoca que l'aeroport del Prat sigui l'aneguet lleig entre els 3o primers aeroports europeus. Ës l'únic que no és gestionat des del propi territori i l'únic que no reinverteix els grans beneficis que genera, prova d'un model antiquat i que atempta contra el principi de la lliure competència. La rendibilitat del Prat ( que tot i la manifesta voluntat d'Aena i el govern espanyol de convertir-lo en un aeroport satèl.lit de Barajas és l'aeroport europeu que ha experimentat un creixement més important dels darrers anys ) permet finançar les immenses pèrdues que genera mantenir l'obsolet sistema provincial d'aeroports espanyols, un modek radial, fortament centralitzat, que malda per convertir l'aeroport de Barajas en l'únic referent internacional de l'Estat.
Salut i República
dimecres, 8 de juliol del 2009
ELECCIONS EUROPEES
Oriol Junqueras serà la veu dels Paisos Catalans a Europa. Aquest era el nostre objectiu, revalidar la representació, i ho hem aconseguit. No es ho havien posat fàcil, els escons asignats a l'Estat havien pasat de 54 a 50. La conjuntura politica tampoc ajudava. Hi havia qui havia especulat feliçment sobre una pèrdua de la representació d'Esquerra, pronosticaven que ens ensorrariem. Novament anaven errats. Esquerra s'ha musculat i avui ès un projecte sòlid capaç de resistir un context advers. Cert que hem patit un desgast per fer una aposta en clau de pais que respon a un exercici de responsabilitat. Era el que calia fer, tot i que probablement estem arribant al final d'un cicle politic amb l'embat del finançament.
I no ens donem per satisfets, ni de bon tros. En volem mès, sabem que podem anar a mès. I aixi ha de ser, entre tots hem de fer possible que les eleccions al Parlament Europeu siguin el punt de partida d'un nou cicle a l'alça. Només amb una Esquerra forta el pais ha pogut plantejar-se reptes ambiciosos, com ho va ser l'Estatut aprovat al Parlament o afrontar una batalla pel finançament que és vital per el futur del pais. La data prevista per a la constitució del Parlament Europeu és el proper 14 de juliol, a Estrasburg. Aquest dia l'Oriol Junqueras pendrá possessió de l'acta de diputat i seguidament participará en el primer plenari. Aquest plenari ha d'escollir el president i els vicepresidents del Parlament. I el 15 de juliol es votarà en sessió plenària el President de la Comissió Europea, després de la victoria de la dreta, hi ha moltes possibilitats que repeteixi el Sr.Durao Barroso. Sort, Oriol en aquesta nova tasca per defensar els drets dels catalans a la Unió Europea.
Salut i República
I no ens donem per satisfets, ni de bon tros. En volem mès, sabem que podem anar a mès. I aixi ha de ser, entre tots hem de fer possible que les eleccions al Parlament Europeu siguin el punt de partida d'un nou cicle a l'alça. Només amb una Esquerra forta el pais ha pogut plantejar-se reptes ambiciosos, com ho va ser l'Estatut aprovat al Parlament o afrontar una batalla pel finançament que és vital per el futur del pais. La data prevista per a la constitució del Parlament Europeu és el proper 14 de juliol, a Estrasburg. Aquest dia l'Oriol Junqueras pendrá possessió de l'acta de diputat i seguidament participará en el primer plenari. Aquest plenari ha d'escollir el president i els vicepresidents del Parlament. I el 15 de juliol es votarà en sessió plenària el President de la Comissió Europea, després de la victoria de la dreta, hi ha moltes possibilitats que repeteixi el Sr.Durao Barroso. Sort, Oriol en aquesta nova tasca per defensar els drets dels catalans a la Unió Europea.
Salut i República
diumenge, 17 de maig del 2009
NO VOLEM SER COMUNITATS AUTÒNOMES
Feia molt de temps que un esdeveniment esportiu no ocupava tant d'espai als mitjans de comunicació com la final de la Copa del Rei de futbol d'enguany, final que varen jugar l'Athletic Club de Bilbo i el Futbol Club Barcelona. El partit fou espectacular i molt ben jugat, però això no és el que va aixecar l'expectació, cosa que hauria sigut el normal, sinó la xiulada espectacular que va dedicar l'estadi de Mestalla a l'entrada dels Reis d'Espanya a la llotja amb l'himne espanyol. Fou impressionat, catalans i bascos drets xiulant d'allò més un himne i uns reis que no els senten seus. La pancarta que es va desplegar a la zona on hi havia els seguidors catalans gaire bé ho diu tot: We are nations of Europe. Good bye Spain. (Som nacions d'Europa. Adéu Espanya). És pot dir més alt, però més clar penso que no.
Aquest fet fa pensar en fets com el de la inauguració del remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc, on els Reis varen tornar a rebre una xiulada monumental tan bon punt van fer la seva entrada a l'estadi. En aquella ocasió també es va desplegar una pancarta que amb els anys ha anat fen forat a tots els espectacles de masses: Catalonia is not Spain. (Catalunya no és Espanya). És per tant que no és la primera vegada que els reis d'Espanya i l'himne son escreidasats a casa nostre.
Aquesta Espanya, la de la por a les nacions sense Estat, encara és viva i ben viva. Per més que els costi d'entendre, Catalunya i Euskadi són dues nacions que no es resignen a ser comunitats autònomes. Som nacions sense estat que en volem tenir un de propi com tots els països del mon, per això defensem ara i sempre el dret a l'autodeterminació dels pobles. Avui és un repte, demà serà una realitat, els catalans, sense exclusions, hem de fer possible que en un temps no gaire llunyà la nostra nació sigui plena i sobirana. VISCA CATALUNYA LLIURE.
Aquest fet fa pensar en fets com el de la inauguració del remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc, on els Reis varen tornar a rebre una xiulada monumental tan bon punt van fer la seva entrada a l'estadi. En aquella ocasió també es va desplegar una pancarta que amb els anys ha anat fen forat a tots els espectacles de masses: Catalonia is not Spain. (Catalunya no és Espanya). És per tant que no és la primera vegada que els reis d'Espanya i l'himne son escreidasats a casa nostre.
Aquesta Espanya, la de la por a les nacions sense Estat, encara és viva i ben viva. Per més que els costi d'entendre, Catalunya i Euskadi són dues nacions que no es resignen a ser comunitats autònomes. Som nacions sense estat que en volem tenir un de propi com tots els països del mon, per això defensem ara i sempre el dret a l'autodeterminació dels pobles. Avui és un repte, demà serà una realitat, els catalans, sense exclusions, hem de fer possible que en un temps no gaire llunyà la nostra nació sigui plena i sobirana. VISCA CATALUNYA LLIURE.
Aquesta no és l'Espanya plural que ens van voler vendre, amb la destitució del cap d'esports de TVE arran de la realització televisiva del partit, desviant cap una altra banda, la xiulada que s'estava produint al camp, fan pensar en els temps de la censura, aquella eina que feien servir per no ensenyar el que no volien que veies la immensa majoria de la gent.
Salut i República
diumenge, 5 d’abril del 2009
JOSEP RABELLA
No és fàcil per a mi escriure aquest article, ans al contrari, doncs en el temps que el Josep ha conviscut al consistori, en tots els temes de govern, ha demostrat una gran qualitat humana, així com també un sentit de la responsabilitat fora de tot dubte. Ha estat i és un amic, un molt bon amic.
Dit d'aquesta manera i a la vista dels fets poden pensar que això és una incongruència, doncs no, no és una incongruència, és una de les formes que té l'oposició de fer mal a un equip de govern i a un tinent d'alcalde en particular. Mentides, injuries, falsedats, escrits anònims i tota classe d'insults, és la manera de fer política dels actuals partits que romanen a l'oposició. Els fets no són com ells diuen, la realitat es molt diferent.
La realitat és aquesta. Alcaldia encarrega la compra de mobiliari per fer modificacions als despatxos de l'alcaldessa i a la sala del costat, anomenada sala d'alcaldia. Els tècnics demanen tres pressupostos per fer les valoracions i es fa l'adjudicació provisional a una empresa on Josep Rabella n'havia estat soci dos dies abans que es produís l'esmentada adjudicació. Quan es fa l'adjudicació definitiva, el 19 de Febrer, ja feia quinze dies que el regidor havia dissolt la societat.
A qui volen enganyar aquesta gent? Quin benefici en volen treure de tot plegat? Què hi tenen en comú CIU i Alternativa en aquest afer? Preguntes totes elles que restaran sense resposta, però vull que sàpiguen, que hi haurà un abans i un després de la marxa del Josep Rabella del govern, fins avui la política dita com a tal, era la forma natural de fer del qui això subscriu, ara el joc a canviat, ara tot si val, ja és hora de mirar què hi ha a sota de la catifa.
Als grups de l'oposició que tan barroerament fan política bruta, els diria ja per acabar, que això no s'ha acabat, la guerra és llarga i només han guanyat una batalla, fent trampes. Nosaltres arribarem fins al final fen política que és com es guanyen les persones.
Salut i República.
Dit d'aquesta manera i a la vista dels fets poden pensar que això és una incongruència, doncs no, no és una incongruència, és una de les formes que té l'oposició de fer mal a un equip de govern i a un tinent d'alcalde en particular. Mentides, injuries, falsedats, escrits anònims i tota classe d'insults, és la manera de fer política dels actuals partits que romanen a l'oposició. Els fets no són com ells diuen, la realitat es molt diferent.
La realitat és aquesta. Alcaldia encarrega la compra de mobiliari per fer modificacions als despatxos de l'alcaldessa i a la sala del costat, anomenada sala d'alcaldia. Els tècnics demanen tres pressupostos per fer les valoracions i es fa l'adjudicació provisional a una empresa on Josep Rabella n'havia estat soci dos dies abans que es produís l'esmentada adjudicació. Quan es fa l'adjudicació definitiva, el 19 de Febrer, ja feia quinze dies que el regidor havia dissolt la societat.
A qui volen enganyar aquesta gent? Quin benefici en volen treure de tot plegat? Què hi tenen en comú CIU i Alternativa en aquest afer? Preguntes totes elles que restaran sense resposta, però vull que sàpiguen, que hi haurà un abans i un després de la marxa del Josep Rabella del govern, fins avui la política dita com a tal, era la forma natural de fer del qui això subscriu, ara el joc a canviat, ara tot si val, ja és hora de mirar què hi ha a sota de la catifa.
Als grups de l'oposició que tan barroerament fan política bruta, els diria ja per acabar, que això no s'ha acabat, la guerra és llarga i només han guanyat una batalla, fent trampes. Nosaltres arribarem fins al final fen política que és com es guanyen les persones.
Salut i República.
diumenge, 22 de febrer del 2009
LLEI DE CONSULTES
Es van assolint els terminis per tirar endavant la llei de consultes populars per la via de referèndum. La llei es fruit del desplegament de l'Estatut i és una de les normatives insignia d'Esquerra, que després de mesos de negociacions amb el PSC ( que per cert han reconegut públicament que no tenien gaire pressa per arribar a un acord ), veurem com un dels projectes mes emblematics de la conselleria de Governació veu la llum.
Tot i que la norma permet la convocatòria d'un referendum d'autodeterminació, l'apartat no figura amenaçat al Tribunal Constitucional. Aixó si: l'última paraula la té l'Estat, que es reserva la potestat d'autoritzar la consulta o de denegar-la. Aquesta es l'unica manera d'impulsar una llei d'aquestes caracteristiques sense que sigui impugnada per inconstitucional de manera inmediata.
Ara ja hi ha acord, però l'estira-i-arronsa entre Esquerra i el PSC ha estat intens. Basicament els socialistes eren reticents en dos punts molt concrets: el que fa refencia a la possibilitat que el Parlament pugui promoure una consulta al marge del govern i el que regula els percentatges minims per tirar endavant el referèndum en l'ambit municipal. El desbloqueig va tenir lloc en una reunió entre el President de la Generalitat, Jose Montilla i el vicepresident del govern Josep Lluis Carod Rovira. Per Esquerra aquest es un instrument per a l'aprofundiment de la democràcia i que promou el dret a decidir.
Aquesta llei de consultes, dimecres vinent, 25 de Febrer, passará per la Comissió de Govern Local,i, si no hi ha res de nou, el dimarts 3 de Març l'aprovará el govern. Aixó vol dir que una llei que Esquerra n'ha fet bandera está a punt de veure la llum. Aquesta es una molt bona noticia pels independentistes catalans, que en veure el gran esforç fet per la conselleria de Governació ens omple de joia.
Tot i que la norma permet la convocatòria d'un referendum d'autodeterminació, l'apartat no figura amenaçat al Tribunal Constitucional. Aixó si: l'última paraula la té l'Estat, que es reserva la potestat d'autoritzar la consulta o de denegar-la. Aquesta es l'unica manera d'impulsar una llei d'aquestes caracteristiques sense que sigui impugnada per inconstitucional de manera inmediata.
Ara ja hi ha acord, però l'estira-i-arronsa entre Esquerra i el PSC ha estat intens. Basicament els socialistes eren reticents en dos punts molt concrets: el que fa refencia a la possibilitat que el Parlament pugui promoure una consulta al marge del govern i el que regula els percentatges minims per tirar endavant el referèndum en l'ambit municipal. El desbloqueig va tenir lloc en una reunió entre el President de la Generalitat, Jose Montilla i el vicepresident del govern Josep Lluis Carod Rovira. Per Esquerra aquest es un instrument per a l'aprofundiment de la democràcia i que promou el dret a decidir.
Aquesta llei de consultes, dimecres vinent, 25 de Febrer, passará per la Comissió de Govern Local,i, si no hi ha res de nou, el dimarts 3 de Març l'aprovará el govern. Aixó vol dir que una llei que Esquerra n'ha fet bandera está a punt de veure la llum. Aquesta es una molt bona noticia pels independentistes catalans, que en veure el gran esforç fet per la conselleria de Governació ens omple de joia.
diumenge, 15 de febrer del 2009
EL CONSELLER HUGUET A CASTELLBISBAL
El proper 23 de febrer, el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, l'Honorable Sr. Josep Huguet i Biosca visitarà la nostra vila per fer una conferència envers la situació econòmica que viu el nostre país en general i les conseqüències que està patint el nostre poble en particular. El lloc triat per tal esdeveniment serà la sala d'actes de l'Ajuntament a les vuit del vespre.
Nascut a Manresa (Bages), el conseller Huguet és un home compromès amb el país, no en va ja de jove va militar al PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), a Nacionalistes d'Esquerra i a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, fins que a l'any 1989 es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya fins avui. A l'Octubre de l'any 2004 va ser nomenat dins del primer tripartit conseller de Comerç, Turisme i Consum. És enginyer industrial i llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Bellaterra, professor de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent i professor i membre de l'equip directiu de l'Institut Lacetània de Manresa.
A la secció local d'Esquerra estem contents per poder fer venir a la nostre vila un conseller de la Generalitat del caire de Josep Huguet, de paraula fàcil, quan parla se li entén tot, és a dir, sense embuts, no deixa mai ningú indiferent.
Des d'aquest blog voldria fer una crida a tots els industrials, botiguers i comerciants a fer mans i mànigues per poder assistir a aquest acte, que en acabar l'oratòria del conseller hi haurà torn obert de paraula per a què tothom hi digui el que cregui més convenient.
No hi falteu. Us hi esperem.
Salut i República
Nascut a Manresa (Bages), el conseller Huguet és un home compromès amb el país, no en va ja de jove va militar al PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), a Nacionalistes d'Esquerra i a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, fins que a l'any 1989 es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya fins avui. A l'Octubre de l'any 2004 va ser nomenat dins del primer tripartit conseller de Comerç, Turisme i Consum. És enginyer industrial i llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Bellaterra, professor de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent i professor i membre de l'equip directiu de l'Institut Lacetània de Manresa.
A la secció local d'Esquerra estem contents per poder fer venir a la nostre vila un conseller de la Generalitat del caire de Josep Huguet, de paraula fàcil, quan parla se li entén tot, és a dir, sense embuts, no deixa mai ningú indiferent.
Des d'aquest blog voldria fer una crida a tots els industrials, botiguers i comerciants a fer mans i mànigues per poder assistir a aquest acte, que en acabar l'oratòria del conseller hi haurà torn obert de paraula per a què tothom hi digui el que cregui més convenient.
No hi falteu. Us hi esperem.
Salut i República
dijous, 1 de gener del 2009
FINANÇAMENT
Com molt bè deia Joan Fuster " la politica o la fas o te la fan "i massa sovint i per desgràcia a casa nostra ens ha pasat mes d'una vegada. Com exemple de aixó que dic en tenim el finançament i la seva disposició adicional tercera que no acaba, ni de bon tros, de ser el finançament que ens diu l'Estatut, recordem que l'Estatut es una Llei Organica aprobada a les Corts espanyoles.
Sobre la campana ( com es diu en boxa ) el ministre espanyol Pedro Solbes, s'ha tret de la maniga una proposta de finançament autonomic que no convenç ni els uns ni els altres. Els unics que estan d'acord o tan els hi fa, son els bascos doncs ells amb el seu concert economic diuen allo de " qui dia pasa, anu empeny ".
La proposta de Solbes, si s'en pot dir aixi, es inacceptable per ERC. Entenem que aquesta proposta esta feta per salvar la cara de Zapatero, que es va comprometre a presentar un segon document abans d'acabar l'any.
La proposta no implica cap avenç substancial en relació amb el document presentat el mes d'agost, potser és més concret ja que te més pàgines pero res mes. El que si que és segur és que la proposta dinamita l'estatut , el deixa en paper mullat i elimina els pocs vestigis de bilateralitat, nomes cal veure les 70 reunions que hi ha hagut amb totes les comunitats autònomes i que el full de ruta que preveu el govern central exclou la bilateralitat amb la Generalitat de Catalunya.
Davant d'aquets fets, ERC no pot tenir més que frustació, perque no s'han acomplert els objectius i també perque hi veiem una manca de voluntat politica envers Catalunya, doncs a falta de concretar les xifres, estem encorats en allo que s'ha fet famos " cafè per tothom "i ens relega a una autonomia mès dins l'Estat espanyol. Ja es ben veritat aquella dita de Josep Pla que deia " a Madrid ens respallen i se'ns rifen alhora .
Restarèm ametents als esdeveniments propers per tal de concretar l'estrategia politica a seguir davant dels resultats que s'obtinguin tan bon punt el ministre Solbes faci publiques les xifres, que esperem millorin l'efecte que a dia d'avui fa aquesta proposta.
Salut i Republica
Sobre la campana ( com es diu en boxa ) el ministre espanyol Pedro Solbes, s'ha tret de la maniga una proposta de finançament autonomic que no convenç ni els uns ni els altres. Els unics que estan d'acord o tan els hi fa, son els bascos doncs ells amb el seu concert economic diuen allo de " qui dia pasa, anu empeny ".
La proposta de Solbes, si s'en pot dir aixi, es inacceptable per ERC. Entenem que aquesta proposta esta feta per salvar la cara de Zapatero, que es va comprometre a presentar un segon document abans d'acabar l'any.
La proposta no implica cap avenç substancial en relació amb el document presentat el mes d'agost, potser és més concret ja que te més pàgines pero res mes. El que si que és segur és que la proposta dinamita l'estatut , el deixa en paper mullat i elimina els pocs vestigis de bilateralitat, nomes cal veure les 70 reunions que hi ha hagut amb totes les comunitats autònomes i que el full de ruta que preveu el govern central exclou la bilateralitat amb la Generalitat de Catalunya.
Davant d'aquets fets, ERC no pot tenir més que frustació, perque no s'han acomplert els objectius i també perque hi veiem una manca de voluntat politica envers Catalunya, doncs a falta de concretar les xifres, estem encorats en allo que s'ha fet famos " cafè per tothom "i ens relega a una autonomia mès dins l'Estat espanyol. Ja es ben veritat aquella dita de Josep Pla que deia " a Madrid ens respallen i se'ns rifen alhora .
Restarèm ametents als esdeveniments propers per tal de concretar l'estrategia politica a seguir davant dels resultats que s'obtinguin tan bon punt el ministre Solbes faci publiques les xifres, que esperem millorin l'efecte que a dia d'avui fa aquesta proposta.
Salut i Republica
L'ANY MACIÀ
El 25 de desembre de 1933 moria a Barcelona el que va ser primer president de la Generalitat contemporània, Francesc Macià i Llussà, conegut popularment com l'Avi. Nascut a Vilanova i la Geltrú el 21 d'Octubre de 1859, aquest any que acaba de començar es celebra doncs el 150 aniversari del seu neixament.
Macià va fer carrera militar com a enginyer arribant a assolir el rang de tinent coronel de l'exercit espanyol fins a l'any 1907, any en que renuncia a la seva carrera militar, arran de l'assalt d'uns oficials del exercit espanyol al setmanari catala CU-CUT l'any 1905. Tot seguit va aprofitar l'opció de presentar-se a les Corts per la Solidaritat Catalana. Elegit diputat per majoria, va ser elegit des de 1910 fins al 1923, any en que es va exiliar a França. L'any 1922 va fundar EStat Català, a l'actualitat encara es actiu, abans del seu exili. Inspirat pel procés d'Irlanda de l'any 1916, es va convertir en una figura rebel, heroica de l'independentisme català e defensa de les llibertats i la dignitat dels catalans.
El mite Macià creix quan en plena dictadura de Primo de Rivera a l'estat espanyol l'any 1926, fa un intent frustrat d'alliberar Catalunya, instaurant un Estat Català independent, fets coneguts com els Fets de Prats de Molló, en que liderant els voluntaris d'Estat Català i els soldats de l'Exercit Català va intentar una operació que va ser avortada abans de començar al Coll d'Ares.
Detingut, va ser sotmès a judici a Paris on va pronunciar davant del jutge una al-legació antologica " Estem convençuts de governar-nos nosaltres sols, com hi tenim dret. Disposem dels mitjans suficients i volem fer-ho. Les repressions que sempre han assolat Catalunya són el millor estimulant per al nostre amor a la llibertat i han demostrat amb plena evidència que tot intent de concòrdia es inútil. Jo mateix l'he denunciat al Parlament Espanyol. Tots els esforços dels catalanistes moderats el cap dels quals és l'exministre del govern espanyol Francesc Cambó, ho confirmen. Per aixó jo m'he llançat a organitzar un moviment revolucionari que havia de deslliurar Catalunya del jou espanyol ". Aquestes paraules va fer creixer encara mes la figura de l'Avi, que l'any 1931 tornà a Catalunya, fundá i presidir Esquerra Republicana de Catalunya.
El 12 d'Abril de 1931 va aconseguir un triomf aclaparador a les eleccions municipals per ERC, que el van portar dos dies despres a proclamar la Republica Catalana dins D'una federació de Republiques Iberiques. Les pressions del govern de la Republica Espanyola el van portar a cap a formar el que es avui la Generalitat de Caralunya. Nomes pendre possesió com a president, l'Avi va fer unes declaracions que a dia d'avui encara resonen a les orellas de molts catalans "Construirem una Catalunya politicament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa".
En el 75 aniversari de la seva mort avui es recordat el seu llegat politic, en el que destaquen la seva autoritat moral i el seu compromis amb el progrés social del nostre pais. No son pocs els que troben a faltar la seva dimensió politica i mes ara, en quan les relacions de Catalunya amb l'Estat Espanyol no passen pel seu millor moment. La figura de Macià és un exemple de les millors virtuts de Catalunya per continuar el seu cami i assolir una dimensió nacinal plena i lliure.
Salut i Republica
Macià va fer carrera militar com a enginyer arribant a assolir el rang de tinent coronel de l'exercit espanyol fins a l'any 1907, any en que renuncia a la seva carrera militar, arran de l'assalt d'uns oficials del exercit espanyol al setmanari catala CU-CUT l'any 1905. Tot seguit va aprofitar l'opció de presentar-se a les Corts per la Solidaritat Catalana. Elegit diputat per majoria, va ser elegit des de 1910 fins al 1923, any en que es va exiliar a França. L'any 1922 va fundar EStat Català, a l'actualitat encara es actiu, abans del seu exili. Inspirat pel procés d'Irlanda de l'any 1916, es va convertir en una figura rebel, heroica de l'independentisme català e defensa de les llibertats i la dignitat dels catalans.
El mite Macià creix quan en plena dictadura de Primo de Rivera a l'estat espanyol l'any 1926, fa un intent frustrat d'alliberar Catalunya, instaurant un Estat Català independent, fets coneguts com els Fets de Prats de Molló, en que liderant els voluntaris d'Estat Català i els soldats de l'Exercit Català va intentar una operació que va ser avortada abans de començar al Coll d'Ares.
Detingut, va ser sotmès a judici a Paris on va pronunciar davant del jutge una al-legació antologica " Estem convençuts de governar-nos nosaltres sols, com hi tenim dret. Disposem dels mitjans suficients i volem fer-ho. Les repressions que sempre han assolat Catalunya són el millor estimulant per al nostre amor a la llibertat i han demostrat amb plena evidència que tot intent de concòrdia es inútil. Jo mateix l'he denunciat al Parlament Espanyol. Tots els esforços dels catalanistes moderats el cap dels quals és l'exministre del govern espanyol Francesc Cambó, ho confirmen. Per aixó jo m'he llançat a organitzar un moviment revolucionari que havia de deslliurar Catalunya del jou espanyol ". Aquestes paraules va fer creixer encara mes la figura de l'Avi, que l'any 1931 tornà a Catalunya, fundá i presidir Esquerra Republicana de Catalunya.
El 12 d'Abril de 1931 va aconseguir un triomf aclaparador a les eleccions municipals per ERC, que el van portar dos dies despres a proclamar la Republica Catalana dins D'una federació de Republiques Iberiques. Les pressions del govern de la Republica Espanyola el van portar a cap a formar el que es avui la Generalitat de Caralunya. Nomes pendre possesió com a president, l'Avi va fer unes declaracions que a dia d'avui encara resonen a les orellas de molts catalans "Construirem una Catalunya politicament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa".
En el 75 aniversari de la seva mort avui es recordat el seu llegat politic, en el que destaquen la seva autoritat moral i el seu compromis amb el progrés social del nostre pais. No son pocs els que troben a faltar la seva dimensió politica i mes ara, en quan les relacions de Catalunya amb l'Estat Espanyol no passen pel seu millor moment. La figura de Macià és un exemple de les millors virtuts de Catalunya per continuar el seu cami i assolir una dimensió nacinal plena i lliure.
Salut i Republica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
