El Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de setembre un Estatut que preveu la nova divisió territorial de Catalunya i la creació de les vegueries.
El Govern de la Generalitat ha aprovat el projecte de llei de vegueries de Catalunya que estableix que, tal com preveu l'Estatut, tindrà una doble condició: el Govern de la Generalitat s'organitzarà territorialment en demarcacions veguerials, i la cooperacó local ho farà en consells de vegueria. En aquest sentit i d'acord amb l'Estatut, els consells de vegueria substituiran les actuals diputacions provincials.
Una de les reivindicacions històriques d'Esquerra ha estat aquesta substitució i la superació de la divisió provincial. La Llei de vegueries hi dona resposta i ho confirma. L'objectiu és racionalitzar l'administració, adequar-la a la divisió natural del pais i apropar-la a l'estructura social del territori i a les seves necessitats oferint garanties per la cohesió social i la vertebració territorial.
La creació de les vegueries ha d'anar acompanyada de l'eliminació de les diputacions per evitar la superposició d'administracions i en ares de l'estalvi pùblic i de l'eficàcia administrativa.
Per aixó, la nova Llei preveu la subrogació dels consells de vegueria en la representació que les diputacions tenen en institucions, consorcis, fundacions, societats i altres entitats o ens publics o privats. Des de la seva constitució, els consells de vegueria assumiran la titularitat dels béns i drets de les respectives diputacions. Es produirà una integració total del personal que en el moment de l'entrada en vigor de la Llei presta serveis a les diputacions provincials que, passen a integrar-se, amb plena dependència orgànica i funcional, als organs dels consells de vegueria.
Les vegueries s'aniran constituint gradualment. En un primer moment es produirà la substitució de les diputacions pels consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. En un segon moment es constituirà el consell de vegueria de les Terres de l'Ebre. En una tercera fase es constituiran els consells de vegueria de l'Alt Pirineu i Aran i de la Catalunya Central.
El projecte de Llei preveu l'incorporació de noves veguerias i preveu espesificament la iniciativa dels ajuntaments del territori per crear una nova vegueria. La proposta de creació de veguerias serà iniciativa del Govern o del Parlament. Pel que fa al territori, serà necesari el consentiment de dues terceras parts dels municipis que l'haurien de constituir, o bé dues terceras parts desl municipis afectats, que en ambdós casos han de representar, com a minim, dues terceras parts de la població de la vegueria. Aquest es el supòsit que permetria al Penedes constituir-se en vegueria, d'acord amb el que han aprovat la majoria dels seus ajuntaments.
Amb aquesta llei, el Govern pretén reconèixer i potenciar totes i cadascuna de les realitats existents territorialment a Catalunya i, al mateix temps, apropar el govern i els serveis a la ciutadania.
Salut i República
divendres, 19 de març del 2010
dijous, 11 de març del 2010
16 ANYS DONEN PER MOLT
Que la majoria d'entitats locals estan polititzades ho sap gairebé tothom. Dit així pot semblar, si més no, estrany. Però no, amb la cronologia d'uns fets recents sortim de qualsevol dubte. Els fets en qüestió varen succeir el diumenge 7 de març.
La regidoria de Medi Ambient de la que jo en tinc la responsabilitat prepara la tradicional plantada de l'arbre, i ho fa pel 7 de març. Fins aquí tot bé, ja que en aquestes dates es celebra també la setmana de la dona i es fa la programació conjunta de díptics per estalviar costos.
Hi ha un fet que se'ns escapa, i és que en el mateix dia també es celebren els tradicionals Tres Tombs. Jo sóc coneixedor de la coincidència deu dies abans per una trucada de la regidora de cultura, la qual em fa cinc cèntims del malestar de l'entitat Amics de Sant Antoni per aquest afer. Em comenta que la citada entitat vol parlar amb mi i així ho fa el Sr. Marin en representació.
M'exposa les seves queixes per la coincidència d'actes, aduint que pot restar afluència de públic als Tres Tombs i que és una activitat que es fa sempre el primer diumenge de març. Entenc la posició del Sr. Marin, l'hi faig esment que ja tenim engegat a cultura un calendari on reflectir tots els actes, tant els de les entitats com els de l'Ajuntament i que un cop enllestit no passaran aquests problemes.
El problema de l'anul.lació de l'acte de la plantada és impossible. M'explico. Al mateix dia i a la mateixa hora es duia a terme una plantada a diferents indrets del terme El Canyet, Santeugini, Can Costa, Can Campanya, i no hi havia temps material per fer l'anul.lació, així com també ja teníem comprats els arbres de temporada i que s'havien de plantar en aquelles dates.
Hi ha un tema que també em comenta el Sr. Marin, que fa referencia a una cursa esportiva, l'Eternal Running, que també es fa el mateix dia i a la mateixa hora. Aquesta cursa deixa de ser un problema quan algú diu que l'esmentada cursa l'ha dut a terme la Joventut Atlètica de Castellbisbal, on el seu màxim responsable era un dels 17 noms de llista electoral a les eleccions municipals el 2007 per un partit que feia molts anys que governava el poble. D'això en dic casualitat.
Però això no s'acaba aquí. El Sr. Marin no en té prou amb les meves excuses i raonaments i engega una creuada dient a la regidora de cultura que "el regidor de Medi Ambient té prohibit passejar amb el carro que l'entitat posa a disposició de l'Ajuntament com a represalia per la NO anul.lació de l'acte". Sr. Marin, ni tenia, ni tinc, ni tindre ganes de fer una passejada amb carro amb persones amb tics antidemocràtics com vostè. Amb aquesta manera de fer em demostra molt a les clares el seu tarannà, que jo per desgràcia vaig patir a les meves carns. El totalitarisme, Sr. Marin, uns quants vàrem lluitar contra ell, vostè el vol fer reviure amb les seves actituds.
Ja per acabar, només comentar un fet que em provoca desencís. La passejada dels regidors de l'equip de govern en aquest carro, estant al corrent del fet esmentat, em provoca una sensació de poca solidaritat i criteri envers la meva persona. Desitjo que aquest fet no enterboleixi la tasca de govern, seria senyal que el causant de la queixa s'ha sortit amb la seva.
Salut i República
La regidoria de Medi Ambient de la que jo en tinc la responsabilitat prepara la tradicional plantada de l'arbre, i ho fa pel 7 de març. Fins aquí tot bé, ja que en aquestes dates es celebra també la setmana de la dona i es fa la programació conjunta de díptics per estalviar costos.
Hi ha un fet que se'ns escapa, i és que en el mateix dia també es celebren els tradicionals Tres Tombs. Jo sóc coneixedor de la coincidència deu dies abans per una trucada de la regidora de cultura, la qual em fa cinc cèntims del malestar de l'entitat Amics de Sant Antoni per aquest afer. Em comenta que la citada entitat vol parlar amb mi i així ho fa el Sr. Marin en representació.
M'exposa les seves queixes per la coincidència d'actes, aduint que pot restar afluència de públic als Tres Tombs i que és una activitat que es fa sempre el primer diumenge de març. Entenc la posició del Sr. Marin, l'hi faig esment que ja tenim engegat a cultura un calendari on reflectir tots els actes, tant els de les entitats com els de l'Ajuntament i que un cop enllestit no passaran aquests problemes.
El problema de l'anul.lació de l'acte de la plantada és impossible. M'explico. Al mateix dia i a la mateixa hora es duia a terme una plantada a diferents indrets del terme El Canyet, Santeugini, Can Costa, Can Campanya, i no hi havia temps material per fer l'anul.lació, així com també ja teníem comprats els arbres de temporada i que s'havien de plantar en aquelles dates.
Hi ha un tema que també em comenta el Sr. Marin, que fa referencia a una cursa esportiva, l'Eternal Running, que també es fa el mateix dia i a la mateixa hora. Aquesta cursa deixa de ser un problema quan algú diu que l'esmentada cursa l'ha dut a terme la Joventut Atlètica de Castellbisbal, on el seu màxim responsable era un dels 17 noms de llista electoral a les eleccions municipals el 2007 per un partit que feia molts anys que governava el poble. D'això en dic casualitat.
Però això no s'acaba aquí. El Sr. Marin no en té prou amb les meves excuses i raonaments i engega una creuada dient a la regidora de cultura que "el regidor de Medi Ambient té prohibit passejar amb el carro que l'entitat posa a disposició de l'Ajuntament com a represalia per la NO anul.lació de l'acte". Sr. Marin, ni tenia, ni tinc, ni tindre ganes de fer una passejada amb carro amb persones amb tics antidemocràtics com vostè. Amb aquesta manera de fer em demostra molt a les clares el seu tarannà, que jo per desgràcia vaig patir a les meves carns. El totalitarisme, Sr. Marin, uns quants vàrem lluitar contra ell, vostè el vol fer reviure amb les seves actituds.
Ja per acabar, només comentar un fet que em provoca desencís. La passejada dels regidors de l'equip de govern en aquest carro, estant al corrent del fet esmentat, em provoca una sensació de poca solidaritat i criteri envers la meva persona. Desitjo que aquest fet no enterboleixi la tasca de govern, seria senyal que el causant de la queixa s'ha sortit amb la seva.
Salut i República
dimarts, 2 de març del 2010
SEGONA ONADA DE CONSULTES
Arenys de Munt va ser el primer el 13 de setembre, varen seguir 180 pobles més el 13 de desembre i aquest 28 de febrer 80 pobles han celebrat la segona gran onada de consultes.
El govern espanyol, i la judicatura, no han esperonat la seva celebració amb l'actitud intimidatòria que havien adoptat inicialment amb les altres. Novament, però, miles de persones s'han organitzat per fer possible ña celebració de les consultes als seus municipis. I si bé la mitjana de participació ha estat lleugerament inferior a la del 13 de desembre, les consultes s'han celebrat amb tota normalitat i desenes de milers de persones han exercit el seu dret a vot.
Malgrat la contund'encia de les xifres, l'espanyolisme mes ranci ha intentat banalitzar-les, restant importància a la seva celebració i menystenint les xifres de participació, establint comparances ridicules amb consultes o convocatòries organitzades per l'administració.
L'esforç fet per entitats locals i comarcals i persones anònimes és ben meritori, sense els seu impuls i implicació la jornada no s'hauria pogut desenvolupar de forma satisfactòria. Aquests han estat, un cop més, els grans protagonistes del dia.
Les consultes son un acte de sobirania molt significatiu on sectors cada cop més amplis de la societat catalana veuen en la via estatutària un carreró sense sortida. Un cami llarg, avui més a prop que ahir. Ni avui estem més lluny de l'Estat propi ni ahir érem a tocar. Aquesta segona onada demostra que el cami que Esquerra ha fet , durant molts anys en solitari o només acompanyat per la societat civil, és un cami llarg i gradual que necessita d'esforç, constància i rigor. Erren els que encara creuen que el marc autonòmic és l'únic possible com els que volen creure que la independència caurà per si sola com fruita madura.
Novament els regidors i alcaldes d'Esquerra s'han mobilitzat massivament en favor de les consultes. A tots i cadascun dels municipis, la militancia d'Esquerra s'ha implicat en la celebració de les consultes i ha participat en les comissions promotores. Però també la direcció d'Esquerra en pes ha encoratjat a treballar i participar en les celebracions. Cal destacar també- nosaltres som sincers- l'esforç de persones del PSC, CIU i ICV, que s'han mobilitzat malgrat la inhibició de les direccions nacionals dels seus partits.
Cada cop ès més evident que la centralitat politica del pais s'ha mogut. I en aquest sentit Esquerra hi ha jugat un paper determinant. Avui les forces politiques que encara aposten pel mar autonòmic han pogut constatar que part del seu electorat no concep aquest marc com l'unic possible. Es una reflexió que més d'un hauria de fer per saber que vol ser quant sigui gran.
Salut i República
El govern espanyol, i la judicatura, no han esperonat la seva celebració amb l'actitud intimidatòria que havien adoptat inicialment amb les altres. Novament, però, miles de persones s'han organitzat per fer possible ña celebració de les consultes als seus municipis. I si bé la mitjana de participació ha estat lleugerament inferior a la del 13 de desembre, les consultes s'han celebrat amb tota normalitat i desenes de milers de persones han exercit el seu dret a vot.
Malgrat la contund'encia de les xifres, l'espanyolisme mes ranci ha intentat banalitzar-les, restant importància a la seva celebració i menystenint les xifres de participació, establint comparances ridicules amb consultes o convocatòries organitzades per l'administració.
L'esforç fet per entitats locals i comarcals i persones anònimes és ben meritori, sense els seu impuls i implicació la jornada no s'hauria pogut desenvolupar de forma satisfactòria. Aquests han estat, un cop més, els grans protagonistes del dia.
Les consultes son un acte de sobirania molt significatiu on sectors cada cop més amplis de la societat catalana veuen en la via estatutària un carreró sense sortida. Un cami llarg, avui més a prop que ahir. Ni avui estem més lluny de l'Estat propi ni ahir érem a tocar. Aquesta segona onada demostra que el cami que Esquerra ha fet , durant molts anys en solitari o només acompanyat per la societat civil, és un cami llarg i gradual que necessita d'esforç, constància i rigor. Erren els que encara creuen que el marc autonòmic és l'únic possible com els que volen creure que la independència caurà per si sola com fruita madura.
Novament els regidors i alcaldes d'Esquerra s'han mobilitzat massivament en favor de les consultes. A tots i cadascun dels municipis, la militancia d'Esquerra s'ha implicat en la celebració de les consultes i ha participat en les comissions promotores. Però també la direcció d'Esquerra en pes ha encoratjat a treballar i participar en les celebracions. Cal destacar també- nosaltres som sincers- l'esforç de persones del PSC, CIU i ICV, que s'han mobilitzat malgrat la inhibició de les direccions nacionals dels seus partits.
Cada cop ès més evident que la centralitat politica del pais s'ha mogut. I en aquest sentit Esquerra hi ha jugat un paper determinant. Avui les forces politiques que encara aposten pel mar autonòmic han pogut constatar que part del seu electorat no concep aquest marc com l'unic possible. Es una reflexió que més d'un hauria de fer per saber que vol ser quant sigui gran.
Salut i República
dilluns, 1 de març del 2010
LES DUES ANIMES DELS SOCIALISTES CATALANS
El que ningu pot retreure a l'Ernest Maragall es la seva sinceritat. Quan diu que " no hi ha projecte de pais" esta posant en evidencia les dues animes del Partit dels Socialistes de Catalunya. La qüestió es de difinició de pais. Es aqui on es manifesta amb tota acritud la famosa i ja coneguda divisió entre les dues ànimes del partit. Partit que, no ho oblidem, és una de les fronteres del catalanisme politic estrustural, la més feble per ser més exactes. Vull dir amb aixó que una part del PSC- la que no es coneix com a catalanista- és sincerament autonomista , malgrat que l'exercici d'aquesta posició comporti alguna tibantor amb el govern de l'Estat. Aquest es el PSC dels dos ministres a Madrid i els 25 diputats, que tots ells voten en bloc les propostes de llei a les Corts Espanyoles, en més d'una ocasió diferent del que han votat al Parlament de Catalunya els seus companys. Aquesta és l'anima espanyola del PSC, una ànima que, instal.lada a Catalunya, ha assumit una part molt important de les reivindicacions catalanes. Peró aixó i prou. Aquesta es l'ànima que Jose Montilla es mira espantat de veure com allo que ell en va dir " desafecció " es de forma molt planera afany de llibertat. Es aqui on els consellers Maragall i Castells que gosen voler una mica més, sense saber realment on para l'horitzó, perqué en el fons no s'atreveixen a reconèixer que Espanya sempre posarà un sostre baix a les aspiracions i els projectes de Catalunya.
Aquesta es una afirmació que ni l'ànima catalanista del PSC, amb els Maragall, Castells, Tura, Obiols, etc.. no poden reconeixer sense que se'ls desmunti l'argumentació fal.laçment federal.
El dia que el Partit dels Socialistes de Catalunya tinguin grup propi a Madrid i façin pinya amb els diferents partits catalans en temas de pais, Catalunya tindra l'oportunitat de fer valer la seu veu en els diferents ambits de la politica catalana, fins que aixó no sigui aixi, tenint en compte el potencial social del PSC, no deixarem de ser una regió d'una Espanya que no ens vol i que no ens ha volgut mai. Ja sabem que ells no son independentistes, el que no sabiem es que el pais en el que governen moltes institucions se'l estimesin tant poc.
Salut i República
Aquesta es una afirmació que ni l'ànima catalanista del PSC, amb els Maragall, Castells, Tura, Obiols, etc.. no poden reconeixer sense que se'ls desmunti l'argumentació fal.laçment federal.
El dia que el Partit dels Socialistes de Catalunya tinguin grup propi a Madrid i façin pinya amb els diferents partits catalans en temas de pais, Catalunya tindra l'oportunitat de fer valer la seu veu en els diferents ambits de la politica catalana, fins que aixó no sigui aixi, tenint en compte el potencial social del PSC, no deixarem de ser una regió d'una Espanya que no ens vol i que no ens ha volgut mai. Ja sabem que ells no son independentistes, el que no sabiem es que el pais en el que governen moltes institucions se'l estimesin tant poc.
Salut i República
dilluns, 22 de febrer del 2010
CONSULTES POPULARS
Com ja vaig dir en l'anterior article, és bo parlar de les consultes populars. En primer lloc cal fer esment de la baixa participació, un 16,87, és a dir, 1.566 de 8.300 és un balanç força decebedor.
Cal buscar els motius d'aquest pobre balanç. Amb una ironia molt fina, uns diuen que el temps no va acompanyar massa, altres que si al no ser vinculant la gent es queda a casa, els més que estan farts de polítiques de pa sucat amb oli. No els manca raó a tots plegats, al menys això és el que penso. Els polítics no fem gaire perquè la gent s'interessi pels problemes del nostre país. Moltes vegades el ciutadà té la impressió que està sol en l'intent de fer de la nostre nació un estat com tants d'altres a Europa, i d'això en tenim la culpa els polítics, ja siguin professionals com amateurs, tots en som culpables, no sabem estar a l'alçada del nostre país, molts cops dóna la sensació que el país tant se'ns en fot i això el ciutadà ho percep i el decep. Si de veritat creiem en aquest nostre país hem de fer mans i mànigues per fer que tothom entengui el missatge, hem de ser més clars i anar directes al problema, no cal donar voltes, hem de tirar pel dret.
Aquest 28 de Febrer uns quants pobles de Catalunya celebren la consulta popular, entre ells un de prou gran, El Vendrell, comarca del Penedès. Tant de bo la participació sigui alta, indicador que la seva gent ha estat capaç de fer entendre el missatge, primer el país, després ja parlarem dels temes més incoherents.
Alguns, els de sempre, la caverna mediàtica i d'altres, ja amenacen que si la Unió Europea no ens acollirà en el seu àmbit, que voleu que els digui, això són foc d'encenalls, la UE vol països amb ànims de treballar i de fer créixer la mateixa Unió.
En resum, sort a tots els pobles que celebren la consulta aquest cap de setmana i als qui encara ho rumien, que no s'ho pensin més, les entitats i la societat civil dels pobles estan oberts a qualsevol acte i d'aquests encara més.
Salut i República
Cal buscar els motius d'aquest pobre balanç. Amb una ironia molt fina, uns diuen que el temps no va acompanyar massa, altres que si al no ser vinculant la gent es queda a casa, els més que estan farts de polítiques de pa sucat amb oli. No els manca raó a tots plegats, al menys això és el que penso. Els polítics no fem gaire perquè la gent s'interessi pels problemes del nostre país. Moltes vegades el ciutadà té la impressió que està sol en l'intent de fer de la nostre nació un estat com tants d'altres a Europa, i d'això en tenim la culpa els polítics, ja siguin professionals com amateurs, tots en som culpables, no sabem estar a l'alçada del nostre país, molts cops dóna la sensació que el país tant se'ns en fot i això el ciutadà ho percep i el decep. Si de veritat creiem en aquest nostre país hem de fer mans i mànigues per fer que tothom entengui el missatge, hem de ser més clars i anar directes al problema, no cal donar voltes, hem de tirar pel dret.
Aquest 28 de Febrer uns quants pobles de Catalunya celebren la consulta popular, entre ells un de prou gran, El Vendrell, comarca del Penedès. Tant de bo la participació sigui alta, indicador que la seva gent ha estat capaç de fer entendre el missatge, primer el país, després ja parlarem dels temes més incoherents.
Alguns, els de sempre, la caverna mediàtica i d'altres, ja amenacen que si la Unió Europea no ens acollirà en el seu àmbit, que voleu que els digui, això són foc d'encenalls, la UE vol països amb ànims de treballar i de fer créixer la mateixa Unió.
En resum, sort a tots els pobles que celebren la consulta aquest cap de setmana i als qui encara ho rumien, que no s'ho pensin més, les entitats i la societat civil dels pobles estan oberts a qualsevol acte i d'aquests encara més.
Salut i República
dimarts, 16 de febrer del 2010
ANY NOU, PROBLEMES VELLS
En primer lloc voldria demanar disculpes per la NO actualització d'aquest blog, cosa del tot indispensable pel seu bon funcionament. Desitjo que això no torni a passar.
Dit això, de l'últim article fins ara han passat un seguit de coses, algunes de bones i altres de no tant, però en el conjunt penso que les bones guanyen. Per fer esment de les més emblemàtiques, em quedo amb la consulta popular del 13D. Quan jo mateix vaig entra la moció per anar a Plè, no les tenia totes. M'explico, dubtava de si aniria endavant, amb quin suport, què votaria l'oposició, doncs un dels grups va demanar llibertat de vot per els seus regidors, en fi, un "cangueli " de cal ample. Després, amb els vots a favor de la majoria, vaig pensar "això no ho atura ningú", hem d'anar fins el final. Com així va ser, i ací i ara vull donar el més sincer agraïment a tots i totes les persones que van fer possible que la consulta fos un èxit organitzatiu, que no participatiu, que ara en parlaré. Repeteixo, gràcies a tots.
La participació va ser baixa, pel meu entendre molt baixa, vam ser un dels pobles amb la participació més baixa, un 16,87 d'un total de més de vuit mil votants és molt baix.
Què cal fer per engrescar la gent? Senzill, ser creïbles abans, durant i després de qualsevol comici. El que avui és blanc, demà no pot ser negre. Hem de tornar l'empenta a la ciutadania, sense aquesta trempera estem condemnats al fracàs. No ja a nivell nacional, que també, sinó a nivell municipal. Hi ha coses que no s'han fet bé, arranje-m'ho, parlem amb aquesta gent que pensa o creu que hi ha coses que no s'han fet bé, jo mateix i tota la gent que avui formem ERC Castellbisbal estarem molt contents que així sigui.
Què cal dir a nivell nacional? Només per comentar un tema, se m'acut la última, perdó, la penúltima del PSC. El conseller Maragall ho pot dir més alt però més clar crec que no. Els idearis polítics nacionals d'alguns consellers socialistes no quadren amb el dels seus caps. Un error majúscul, ja que amb les eleccions a la cantonada, donen més raó als qui diuen i creuen en la desafecció política dels ciutadans.
Bé, només comentar que intentaré ser més puntual a l'hora d'escriure l'article del blog i també que ERC Castellbisbal, amb reunions cada quinze dies a Sant Marc, té les portes obertes a tot aquell que tingui qualsevol neguit, ja sigui a nivell municipal com nacional, de ben segur que intentarem resoldre'l. Fins aviat
Salut i República
Dit això, de l'últim article fins ara han passat un seguit de coses, algunes de bones i altres de no tant, però en el conjunt penso que les bones guanyen. Per fer esment de les més emblemàtiques, em quedo amb la consulta popular del 13D. Quan jo mateix vaig entra la moció per anar a Plè, no les tenia totes. M'explico, dubtava de si aniria endavant, amb quin suport, què votaria l'oposició, doncs un dels grups va demanar llibertat de vot per els seus regidors, en fi, un "cangueli " de cal ample. Després, amb els vots a favor de la majoria, vaig pensar "això no ho atura ningú", hem d'anar fins el final. Com així va ser, i ací i ara vull donar el més sincer agraïment a tots i totes les persones que van fer possible que la consulta fos un èxit organitzatiu, que no participatiu, que ara en parlaré. Repeteixo, gràcies a tots.
La participació va ser baixa, pel meu entendre molt baixa, vam ser un dels pobles amb la participació més baixa, un 16,87 d'un total de més de vuit mil votants és molt baix.
Què cal fer per engrescar la gent? Senzill, ser creïbles abans, durant i després de qualsevol comici. El que avui és blanc, demà no pot ser negre. Hem de tornar l'empenta a la ciutadania, sense aquesta trempera estem condemnats al fracàs. No ja a nivell nacional, que també, sinó a nivell municipal. Hi ha coses que no s'han fet bé, arranje-m'ho, parlem amb aquesta gent que pensa o creu que hi ha coses que no s'han fet bé, jo mateix i tota la gent que avui formem ERC Castellbisbal estarem molt contents que així sigui.
Què cal dir a nivell nacional? Només per comentar un tema, se m'acut la última, perdó, la penúltima del PSC. El conseller Maragall ho pot dir més alt però més clar crec que no. Els idearis polítics nacionals d'alguns consellers socialistes no quadren amb el dels seus caps. Un error majúscul, ja que amb les eleccions a la cantonada, donen més raó als qui diuen i creuen en la desafecció política dels ciutadans.
Bé, només comentar que intentaré ser més puntual a l'hora d'escriure l'article del blog i també que ERC Castellbisbal, amb reunions cada quinze dies a Sant Marc, té les portes obertes a tot aquell que tingui qualsevol neguit, ja sigui a nivell municipal com nacional, de ben segur que intentarem resoldre'l. Fins aviat
Salut i República
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
