diumenge, 17 de maig del 2009

NO VOLEM SER COMUNITATS AUTÒNOMES

Feia molt de temps que un esdeveniment esportiu no ocupava tant d'espai als mitjans de comunicació com la final de la Copa del Rei de futbol d'enguany, final que varen jugar l'Athletic Club de Bilbo i el Futbol Club Barcelona. El partit fou espectacular i molt ben jugat, però això no és el que va aixecar l'expectació, cosa que hauria sigut el normal, sinó la xiulada espectacular que va dedicar l'estadi de Mestalla a l'entrada dels Reis d'Espanya a la llotja amb l'himne espanyol. Fou impressionat, catalans i bascos drets xiulant d'allò més un himne i uns reis que no els senten seus. La pancarta que es va desplegar a la zona on hi havia els seguidors catalans gaire bé ho diu tot: We are nations of Europe. Good bye Spain. (Som nacions d'Europa. Adéu Espanya). És pot dir més alt, però més clar penso que no.


Aquest fet fa pensar en fets com el de la inauguració del remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc, on els Reis varen tornar a rebre una xiulada monumental tan bon punt van fer la seva entrada a l'estadi. En aquella ocasió també es va desplegar una pancarta que amb els anys ha anat fen forat a tots els espectacles de masses: Catalonia is not Spain. (Catalunya no és Espanya). És per tant que no és la primera vegada que els reis d'Espanya i l'himne son escreidasats a casa nostre.

Aquesta Espanya, la de la por a les nacions sense Estat, encara és viva i ben viva. Per més que els costi d'entendre, Catalunya i Euskadi són dues nacions que no es resignen a ser comunitats autònomes. Som nacions sense estat que en volem tenir un de propi com tots els països del mon, per això defensem ara i sempre el dret a l'autodeterminació dels pobles. Avui és un repte, demà serà una realitat, els catalans, sense exclusions, hem de fer possible que en un temps no gaire llunyà la nostra nació sigui plena i sobirana. VISCA CATALUNYA LLIURE.

Aquesta no és l'Espanya plural que ens van voler vendre, amb la destitució del cap d'esports de TVE arran de la realització televisiva del partit, desviant cap una altra banda, la xiulada que s'estava produint al camp, fan pensar en els temps de la censura, aquella eina que feien servir per no ensenyar el que no volien que veies la immensa majoria de la gent.


Salut i República