Com molt bè deia Joan Fuster " la politica o la fas o te la fan "i massa sovint i per desgràcia a casa nostra ens ha pasat mes d'una vegada. Com exemple de aixó que dic en tenim el finançament i la seva disposició adicional tercera que no acaba, ni de bon tros, de ser el finançament que ens diu l'Estatut, recordem que l'Estatut es una Llei Organica aprobada a les Corts espanyoles.
Sobre la campana ( com es diu en boxa ) el ministre espanyol Pedro Solbes, s'ha tret de la maniga una proposta de finançament autonomic que no convenç ni els uns ni els altres. Els unics que estan d'acord o tan els hi fa, son els bascos doncs ells amb el seu concert economic diuen allo de " qui dia pasa, anu empeny ".
La proposta de Solbes, si s'en pot dir aixi, es inacceptable per ERC. Entenem que aquesta proposta esta feta per salvar la cara de Zapatero, que es va comprometre a presentar un segon document abans d'acabar l'any.
La proposta no implica cap avenç substancial en relació amb el document presentat el mes d'agost, potser és més concret ja que te més pàgines pero res mes. El que si que és segur és que la proposta dinamita l'estatut , el deixa en paper mullat i elimina els pocs vestigis de bilateralitat, nomes cal veure les 70 reunions que hi ha hagut amb totes les comunitats autònomes i que el full de ruta que preveu el govern central exclou la bilateralitat amb la Generalitat de Catalunya.
Davant d'aquets fets, ERC no pot tenir més que frustació, perque no s'han acomplert els objectius i també perque hi veiem una manca de voluntat politica envers Catalunya, doncs a falta de concretar les xifres, estem encorats en allo que s'ha fet famos " cafè per tothom "i ens relega a una autonomia mès dins l'Estat espanyol. Ja es ben veritat aquella dita de Josep Pla que deia " a Madrid ens respallen i se'ns rifen alhora .
Restarèm ametents als esdeveniments propers per tal de concretar l'estrategia politica a seguir davant dels resultats que s'obtinguin tan bon punt el ministre Solbes faci publiques les xifres, que esperem millorin l'efecte que a dia d'avui fa aquesta proposta.
Salut i Republica
dijous, 1 de gener del 2009
L'ANY MACIÀ
El 25 de desembre de 1933 moria a Barcelona el que va ser primer president de la Generalitat contemporània, Francesc Macià i Llussà, conegut popularment com l'Avi. Nascut a Vilanova i la Geltrú el 21 d'Octubre de 1859, aquest any que acaba de començar es celebra doncs el 150 aniversari del seu neixament.
Macià va fer carrera militar com a enginyer arribant a assolir el rang de tinent coronel de l'exercit espanyol fins a l'any 1907, any en que renuncia a la seva carrera militar, arran de l'assalt d'uns oficials del exercit espanyol al setmanari catala CU-CUT l'any 1905. Tot seguit va aprofitar l'opció de presentar-se a les Corts per la Solidaritat Catalana. Elegit diputat per majoria, va ser elegit des de 1910 fins al 1923, any en que es va exiliar a França. L'any 1922 va fundar EStat Català, a l'actualitat encara es actiu, abans del seu exili. Inspirat pel procés d'Irlanda de l'any 1916, es va convertir en una figura rebel, heroica de l'independentisme català e defensa de les llibertats i la dignitat dels catalans.
El mite Macià creix quan en plena dictadura de Primo de Rivera a l'estat espanyol l'any 1926, fa un intent frustrat d'alliberar Catalunya, instaurant un Estat Català independent, fets coneguts com els Fets de Prats de Molló, en que liderant els voluntaris d'Estat Català i els soldats de l'Exercit Català va intentar una operació que va ser avortada abans de començar al Coll d'Ares.
Detingut, va ser sotmès a judici a Paris on va pronunciar davant del jutge una al-legació antologica " Estem convençuts de governar-nos nosaltres sols, com hi tenim dret. Disposem dels mitjans suficients i volem fer-ho. Les repressions que sempre han assolat Catalunya són el millor estimulant per al nostre amor a la llibertat i han demostrat amb plena evidència que tot intent de concòrdia es inútil. Jo mateix l'he denunciat al Parlament Espanyol. Tots els esforços dels catalanistes moderats el cap dels quals és l'exministre del govern espanyol Francesc Cambó, ho confirmen. Per aixó jo m'he llançat a organitzar un moviment revolucionari que havia de deslliurar Catalunya del jou espanyol ". Aquestes paraules va fer creixer encara mes la figura de l'Avi, que l'any 1931 tornà a Catalunya, fundá i presidir Esquerra Republicana de Catalunya.
El 12 d'Abril de 1931 va aconseguir un triomf aclaparador a les eleccions municipals per ERC, que el van portar dos dies despres a proclamar la Republica Catalana dins D'una federació de Republiques Iberiques. Les pressions del govern de la Republica Espanyola el van portar a cap a formar el que es avui la Generalitat de Caralunya. Nomes pendre possesió com a president, l'Avi va fer unes declaracions que a dia d'avui encara resonen a les orellas de molts catalans "Construirem una Catalunya politicament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa".
En el 75 aniversari de la seva mort avui es recordat el seu llegat politic, en el que destaquen la seva autoritat moral i el seu compromis amb el progrés social del nostre pais. No son pocs els que troben a faltar la seva dimensió politica i mes ara, en quan les relacions de Catalunya amb l'Estat Espanyol no passen pel seu millor moment. La figura de Macià és un exemple de les millors virtuts de Catalunya per continuar el seu cami i assolir una dimensió nacinal plena i lliure.
Salut i Republica
Macià va fer carrera militar com a enginyer arribant a assolir el rang de tinent coronel de l'exercit espanyol fins a l'any 1907, any en que renuncia a la seva carrera militar, arran de l'assalt d'uns oficials del exercit espanyol al setmanari catala CU-CUT l'any 1905. Tot seguit va aprofitar l'opció de presentar-se a les Corts per la Solidaritat Catalana. Elegit diputat per majoria, va ser elegit des de 1910 fins al 1923, any en que es va exiliar a França. L'any 1922 va fundar EStat Català, a l'actualitat encara es actiu, abans del seu exili. Inspirat pel procés d'Irlanda de l'any 1916, es va convertir en una figura rebel, heroica de l'independentisme català e defensa de les llibertats i la dignitat dels catalans.
El mite Macià creix quan en plena dictadura de Primo de Rivera a l'estat espanyol l'any 1926, fa un intent frustrat d'alliberar Catalunya, instaurant un Estat Català independent, fets coneguts com els Fets de Prats de Molló, en que liderant els voluntaris d'Estat Català i els soldats de l'Exercit Català va intentar una operació que va ser avortada abans de començar al Coll d'Ares.
Detingut, va ser sotmès a judici a Paris on va pronunciar davant del jutge una al-legació antologica " Estem convençuts de governar-nos nosaltres sols, com hi tenim dret. Disposem dels mitjans suficients i volem fer-ho. Les repressions que sempre han assolat Catalunya són el millor estimulant per al nostre amor a la llibertat i han demostrat amb plena evidència que tot intent de concòrdia es inútil. Jo mateix l'he denunciat al Parlament Espanyol. Tots els esforços dels catalanistes moderats el cap dels quals és l'exministre del govern espanyol Francesc Cambó, ho confirmen. Per aixó jo m'he llançat a organitzar un moviment revolucionari que havia de deslliurar Catalunya del jou espanyol ". Aquestes paraules va fer creixer encara mes la figura de l'Avi, que l'any 1931 tornà a Catalunya, fundá i presidir Esquerra Republicana de Catalunya.
El 12 d'Abril de 1931 va aconseguir un triomf aclaparador a les eleccions municipals per ERC, que el van portar dos dies despres a proclamar la Republica Catalana dins D'una federació de Republiques Iberiques. Les pressions del govern de la Republica Espanyola el van portar a cap a formar el que es avui la Generalitat de Caralunya. Nomes pendre possesió com a president, l'Avi va fer unes declaracions que a dia d'avui encara resonen a les orellas de molts catalans "Construirem una Catalunya politicament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa".
En el 75 aniversari de la seva mort avui es recordat el seu llegat politic, en el que destaquen la seva autoritat moral i el seu compromis amb el progrés social del nostre pais. No son pocs els que troben a faltar la seva dimensió politica i mes ara, en quan les relacions de Catalunya amb l'Estat Espanyol no passen pel seu millor moment. La figura de Macià és un exemple de les millors virtuts de Catalunya per continuar el seu cami i assolir una dimensió nacinal plena i lliure.
Salut i Republica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
