Després de llargues negociacions, Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 milions d'euros i arribar al 105 del ránquing per càpita.
Vam dir 3.800 milions d'euros perqué aquests, més els que aporta la disposició ad.dicional tercera, sumen 5.000 milions d'euros, que representen la reducció de la tercera part del dèficit fiscal catalá. Hem arribat, doncs, per primera vegada a la història, als 3.855 milions d'euros i al 105,6 en l'any de consolidació del rànquing per càpita i també hem aconseguit que tots els tributs cedits quedin integres a Catalunya. Aquesta és, doncs, una decisió presa sense pensar en el Govern ni tampoc en el partit, sinó en el pais.
Aquest acord s'ha produit després de dues negatives consecutives per part del Govern de Catalunya a les propostes del govern espanyol, perqué eren insuficients. No en tongueu cap dubte que la nostra actitud, la d'Esquerra, va ser crucial per no acceptar aquestes propostes.
Les balances fiscals publicades fa un any donaven a Catalunya un déficit fiscal de 15.400 milions d'euros de mitjana. Aquets diners que rebrá Catalunya suposa una reducció de 1/3 del déficit fiscal del Principat ( 5.100M) que equival a la força que Esquerra té ara al Parlament de Catalunya ( 21 diputats sobre 68).
En el tram final de la negociació ens hem quedat sols. ICV s'ha descartat de la negociació un cop més en els moments decisius; CIU ha tornat a demostrar estar més preocupada per tornar al govern que pel pais, i enlloc de pressionar al PSOE ha atiat tota la seva força contra Esquerra; finalment el PSC ha quedat a un costat i Zapatero, De La Vega i Salgado han negociat directament amb Esquerra. Quan el PP activi tot el seu arsenal mediatic Esquerra serà el blanc de totes les critiques per haver apujat el llistó fins als nivells actuals.
Amb tot, caldrà també esperar el text definitiu de l'acord i de la LOFCA, l'acord estarà doncs condicionat a l'articulació d'aquest text. I no hem de perdre de vista que amb 4 senadors i 3 diputats Esquerra és decisiva.
Aquest és el limit al qual podriem arribar amb l'Estat. Ara, però, ens caldrà sumar a més gent per anar més enllá. Comencem una etapa nova. Hem tancat el capitol del finançament, però no hem superat la Constitució Espanyola ni hem superat un Estatut retallat. Hem aconseguit un acord ambiciós en materia de finançament. Ha sigut tot un repte, Esquerra no ha afluixat i ara en recollim els fruits.
Salut i República
dimecres, 15 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada