Després de llargues negociacions, Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 milions d'euros i arribar al 105 del ránquing per càpita.
Vam dir 3.800 milions d'euros perqué aquests, més els que aporta la disposició ad.dicional tercera, sumen 5.000 milions d'euros, que representen la reducció de la tercera part del dèficit fiscal catalá. Hem arribat, doncs, per primera vegada a la història, als 3.855 milions d'euros i al 105,6 en l'any de consolidació del rànquing per càpita i també hem aconseguit que tots els tributs cedits quedin integres a Catalunya. Aquesta és, doncs, una decisió presa sense pensar en el Govern ni tampoc en el partit, sinó en el pais.
Aquest acord s'ha produit després de dues negatives consecutives per part del Govern de Catalunya a les propostes del govern espanyol, perqué eren insuficients. No en tongueu cap dubte que la nostra actitud, la d'Esquerra, va ser crucial per no acceptar aquestes propostes.
Les balances fiscals publicades fa un any donaven a Catalunya un déficit fiscal de 15.400 milions d'euros de mitjana. Aquets diners que rebrá Catalunya suposa una reducció de 1/3 del déficit fiscal del Principat ( 5.100M) que equival a la força que Esquerra té ara al Parlament de Catalunya ( 21 diputats sobre 68).
En el tram final de la negociació ens hem quedat sols. ICV s'ha descartat de la negociació un cop més en els moments decisius; CIU ha tornat a demostrar estar més preocupada per tornar al govern que pel pais, i enlloc de pressionar al PSOE ha atiat tota la seva força contra Esquerra; finalment el PSC ha quedat a un costat i Zapatero, De La Vega i Salgado han negociat directament amb Esquerra. Quan el PP activi tot el seu arsenal mediatic Esquerra serà el blanc de totes les critiques per haver apujat el llistó fins als nivells actuals.
Amb tot, caldrà també esperar el text definitiu de l'acord i de la LOFCA, l'acord estarà doncs condicionat a l'articulació d'aquest text. I no hem de perdre de vista que amb 4 senadors i 3 diputats Esquerra és decisiva.
Aquest és el limit al qual podriem arribar amb l'Estat. Ara, però, ens caldrà sumar a més gent per anar més enllá. Comencem una etapa nova. Hem tancat el capitol del finançament, però no hem superat la Constitució Espanyola ni hem superat un Estatut retallat. Hem aconseguit un acord ambiciós en materia de finançament. Ha sigut tot un repte, Esquerra no ha afluixat i ara en recollim els fruits.
Salut i República
dimecres, 15 de juliol del 2009
diumenge, 12 de juliol del 2009
LA PISCINA DE PEDRO J.
Després de gairebé cinc anys d'estira i arronsa entre Joan Puig i tot un seguit d'entitas de defensa del territori, per una banda, i de Pedro J. i la caverna mediàtica, per l'altra, l'Audiencia Nacional ha donat la raó als primers: la piscina "privada" que Pedro J. Ramirez, director del diari El Mundo, té a la Costa dels Pins, al terme municipal de Son Servera és il.legal.
Tots recordem les imatges enregistrades per les càmeres de televisió on Joan Puig amb banyador i amb la credencial de diputat al Congrés espanyol a la boca entrava a la piscina davant l'hostilitat dels guardes privats de seguretat de Pedro J. tenia per vigilar.la. La denùncia que havia encapçalat Puig va ser vista per la brunete mediàtica com un atac als privilegis que sempre ha tingut la classe dirigent madrilenya. Ins privilegis que sovint xoquen amb la legalitat vigent i que els diferents governs de dretes o d'esquerres espanyols se salten perquè els seus amics, coneguts i saludats en puguin gaudir. Aquest va ser el cas exacte de Pedro J. Si el perimetre de la costa és zona pùblica, aquest home no pot tenir una piscina arran de mar amb uns guardes que n'impedeixen el dret de pas.
Ni tampoc s'hi valen els pactes que després va fer Pedro J. amb Jose Luis Rodriguez Zapatero, president de l'estat espanyol, perquè a canvi que el periodista gaudis de l'exclusivitat de la piscina els mesos de juliol i agost, permetria el bany d'escolars mallorquins el juny, el setembre i l'octubre. El temps i la justicia s'encarrega de posar tothom al seu lloc.
Salut i República
Tots recordem les imatges enregistrades per les càmeres de televisió on Joan Puig amb banyador i amb la credencial de diputat al Congrés espanyol a la boca entrava a la piscina davant l'hostilitat dels guardes privats de seguretat de Pedro J. tenia per vigilar.la. La denùncia que havia encapçalat Puig va ser vista per la brunete mediàtica com un atac als privilegis que sempre ha tingut la classe dirigent madrilenya. Ins privilegis que sovint xoquen amb la legalitat vigent i que els diferents governs de dretes o d'esquerres espanyols se salten perquè els seus amics, coneguts i saludats en puguin gaudir. Aquest va ser el cas exacte de Pedro J. Si el perimetre de la costa és zona pùblica, aquest home no pot tenir una piscina arran de mar amb uns guardes que n'impedeixen el dret de pas.
Ni tampoc s'hi valen els pactes que després va fer Pedro J. amb Jose Luis Rodriguez Zapatero, president de l'estat espanyol, perquè a canvi que el periodista gaudis de l'exclusivitat de la piscina els mesos de juliol i agost, permetria el bany d'escolars mallorquins el juny, el setembre i l'octubre. El temps i la justicia s'encarrega de posar tothom al seu lloc.
Salut i República
EL BOICOT A L'AEROPORT DEL PRAT
Un cop més, el govern de l'Estat Espanyol encapçalat per Jose Luis Rodriguez Zapatero, ha tornat a manifestar la voluntat d'intervenir en una situació de dèficit flagrant. En el present cas, la ferotge persistència de l'Estat en torpedinar l'aeroport del Prat en favor de Barajas. El compromis de Zapatero, a instàncies d'Esquerra, ha estat de col.laborar a fer possible que l'aeroport del Prat tingui mès vols internacionals.
El mès curiós del cas, no obstant, és que el govern de l'Estat és obra i part del problema i que encara manté fins a 23 convenis internacionals que obliguen a viatjar a Madrid i que impedeixen, per omissió, la possibilitat de volar directament des de Barcelona.
El model centralista que manté l'Estat, a través d'Aena, provoca que l'aeroport del Prat sigui l'aneguet lleig entre els 3o primers aeroports europeus. Ës l'únic que no és gestionat des del propi territori i l'únic que no reinverteix els grans beneficis que genera, prova d'un model antiquat i que atempta contra el principi de la lliure competència. La rendibilitat del Prat ( que tot i la manifesta voluntat d'Aena i el govern espanyol de convertir-lo en un aeroport satèl.lit de Barajas és l'aeroport europeu que ha experimentat un creixement més important dels darrers anys ) permet finançar les immenses pèrdues que genera mantenir l'obsolet sistema provincial d'aeroports espanyols, un modek radial, fortament centralitzat, que malda per convertir l'aeroport de Barajas en l'únic referent internacional de l'Estat.
Salut i República
El mès curiós del cas, no obstant, és que el govern de l'Estat és obra i part del problema i que encara manté fins a 23 convenis internacionals que obliguen a viatjar a Madrid i que impedeixen, per omissió, la possibilitat de volar directament des de Barcelona.
El model centralista que manté l'Estat, a través d'Aena, provoca que l'aeroport del Prat sigui l'aneguet lleig entre els 3o primers aeroports europeus. Ës l'únic que no és gestionat des del propi territori i l'únic que no reinverteix els grans beneficis que genera, prova d'un model antiquat i que atempta contra el principi de la lliure competència. La rendibilitat del Prat ( que tot i la manifesta voluntat d'Aena i el govern espanyol de convertir-lo en un aeroport satèl.lit de Barajas és l'aeroport europeu que ha experimentat un creixement més important dels darrers anys ) permet finançar les immenses pèrdues que genera mantenir l'obsolet sistema provincial d'aeroports espanyols, un modek radial, fortament centralitzat, que malda per convertir l'aeroport de Barajas en l'únic referent internacional de l'Estat.
Salut i República
dimecres, 8 de juliol del 2009
ELECCIONS EUROPEES
Oriol Junqueras serà la veu dels Paisos Catalans a Europa. Aquest era el nostre objectiu, revalidar la representació, i ho hem aconseguit. No es ho havien posat fàcil, els escons asignats a l'Estat havien pasat de 54 a 50. La conjuntura politica tampoc ajudava. Hi havia qui havia especulat feliçment sobre una pèrdua de la representació d'Esquerra, pronosticaven que ens ensorrariem. Novament anaven errats. Esquerra s'ha musculat i avui ès un projecte sòlid capaç de resistir un context advers. Cert que hem patit un desgast per fer una aposta en clau de pais que respon a un exercici de responsabilitat. Era el que calia fer, tot i que probablement estem arribant al final d'un cicle politic amb l'embat del finançament.
I no ens donem per satisfets, ni de bon tros. En volem mès, sabem que podem anar a mès. I aixi ha de ser, entre tots hem de fer possible que les eleccions al Parlament Europeu siguin el punt de partida d'un nou cicle a l'alça. Només amb una Esquerra forta el pais ha pogut plantejar-se reptes ambiciosos, com ho va ser l'Estatut aprovat al Parlament o afrontar una batalla pel finançament que és vital per el futur del pais. La data prevista per a la constitució del Parlament Europeu és el proper 14 de juliol, a Estrasburg. Aquest dia l'Oriol Junqueras pendrá possessió de l'acta de diputat i seguidament participará en el primer plenari. Aquest plenari ha d'escollir el president i els vicepresidents del Parlament. I el 15 de juliol es votarà en sessió plenària el President de la Comissió Europea, després de la victoria de la dreta, hi ha moltes possibilitats que repeteixi el Sr.Durao Barroso. Sort, Oriol en aquesta nova tasca per defensar els drets dels catalans a la Unió Europea.
Salut i República
I no ens donem per satisfets, ni de bon tros. En volem mès, sabem que podem anar a mès. I aixi ha de ser, entre tots hem de fer possible que les eleccions al Parlament Europeu siguin el punt de partida d'un nou cicle a l'alça. Només amb una Esquerra forta el pais ha pogut plantejar-se reptes ambiciosos, com ho va ser l'Estatut aprovat al Parlament o afrontar una batalla pel finançament que és vital per el futur del pais. La data prevista per a la constitució del Parlament Europeu és el proper 14 de juliol, a Estrasburg. Aquest dia l'Oriol Junqueras pendrá possessió de l'acta de diputat i seguidament participará en el primer plenari. Aquest plenari ha d'escollir el president i els vicepresidents del Parlament. I el 15 de juliol es votarà en sessió plenària el President de la Comissió Europea, després de la victoria de la dreta, hi ha moltes possibilitats que repeteixi el Sr.Durao Barroso. Sort, Oriol en aquesta nova tasca per defensar els drets dels catalans a la Unió Europea.
Salut i República
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
