Com ja vaig dir en l'anterior article, és bo parlar de les consultes populars. En primer lloc cal fer esment de la baixa participació, un 16,87, és a dir, 1.566 de 8.300 és un balanç força decebedor.
Cal buscar els motius d'aquest pobre balanç. Amb una ironia molt fina, uns diuen que el temps no va acompanyar massa, altres que si al no ser vinculant la gent es queda a casa, els més que estan farts de polítiques de pa sucat amb oli. No els manca raó a tots plegats, al menys això és el que penso. Els polítics no fem gaire perquè la gent s'interessi pels problemes del nostre país. Moltes vegades el ciutadà té la impressió que està sol en l'intent de fer de la nostre nació un estat com tants d'altres a Europa, i d'això en tenim la culpa els polítics, ja siguin professionals com amateurs, tots en som culpables, no sabem estar a l'alçada del nostre país, molts cops dóna la sensació que el país tant se'ns en fot i això el ciutadà ho percep i el decep. Si de veritat creiem en aquest nostre país hem de fer mans i mànigues per fer que tothom entengui el missatge, hem de ser més clars i anar directes al problema, no cal donar voltes, hem de tirar pel dret.
Aquest 28 de Febrer uns quants pobles de Catalunya celebren la consulta popular, entre ells un de prou gran, El Vendrell, comarca del Penedès. Tant de bo la participació sigui alta, indicador que la seva gent ha estat capaç de fer entendre el missatge, primer el país, després ja parlarem dels temes més incoherents.
Alguns, els de sempre, la caverna mediàtica i d'altres, ja amenacen que si la Unió Europea no ens acollirà en el seu àmbit, que voleu que els digui, això són foc d'encenalls, la UE vol països amb ànims de treballar i de fer créixer la mateixa Unió.
En resum, sort a tots els pobles que celebren la consulta aquest cap de setmana i als qui encara ho rumien, que no s'ho pensin més, les entitats i la societat civil dels pobles estan oberts a qualsevol acte i d'aquests encara més.
Salut i República
dilluns, 22 de febrer del 2010
dimarts, 16 de febrer del 2010
ANY NOU, PROBLEMES VELLS
En primer lloc voldria demanar disculpes per la NO actualització d'aquest blog, cosa del tot indispensable pel seu bon funcionament. Desitjo que això no torni a passar.
Dit això, de l'últim article fins ara han passat un seguit de coses, algunes de bones i altres de no tant, però en el conjunt penso que les bones guanyen. Per fer esment de les més emblemàtiques, em quedo amb la consulta popular del 13D. Quan jo mateix vaig entra la moció per anar a Plè, no les tenia totes. M'explico, dubtava de si aniria endavant, amb quin suport, què votaria l'oposició, doncs un dels grups va demanar llibertat de vot per els seus regidors, en fi, un "cangueli " de cal ample. Després, amb els vots a favor de la majoria, vaig pensar "això no ho atura ningú", hem d'anar fins el final. Com així va ser, i ací i ara vull donar el més sincer agraïment a tots i totes les persones que van fer possible que la consulta fos un èxit organitzatiu, que no participatiu, que ara en parlaré. Repeteixo, gràcies a tots.
La participació va ser baixa, pel meu entendre molt baixa, vam ser un dels pobles amb la participació més baixa, un 16,87 d'un total de més de vuit mil votants és molt baix.
Què cal fer per engrescar la gent? Senzill, ser creïbles abans, durant i després de qualsevol comici. El que avui és blanc, demà no pot ser negre. Hem de tornar l'empenta a la ciutadania, sense aquesta trempera estem condemnats al fracàs. No ja a nivell nacional, que també, sinó a nivell municipal. Hi ha coses que no s'han fet bé, arranje-m'ho, parlem amb aquesta gent que pensa o creu que hi ha coses que no s'han fet bé, jo mateix i tota la gent que avui formem ERC Castellbisbal estarem molt contents que així sigui.
Què cal dir a nivell nacional? Només per comentar un tema, se m'acut la última, perdó, la penúltima del PSC. El conseller Maragall ho pot dir més alt però més clar crec que no. Els idearis polítics nacionals d'alguns consellers socialistes no quadren amb el dels seus caps. Un error majúscul, ja que amb les eleccions a la cantonada, donen més raó als qui diuen i creuen en la desafecció política dels ciutadans.
Bé, només comentar que intentaré ser més puntual a l'hora d'escriure l'article del blog i també que ERC Castellbisbal, amb reunions cada quinze dies a Sant Marc, té les portes obertes a tot aquell que tingui qualsevol neguit, ja sigui a nivell municipal com nacional, de ben segur que intentarem resoldre'l. Fins aviat
Salut i República
Dit això, de l'últim article fins ara han passat un seguit de coses, algunes de bones i altres de no tant, però en el conjunt penso que les bones guanyen. Per fer esment de les més emblemàtiques, em quedo amb la consulta popular del 13D. Quan jo mateix vaig entra la moció per anar a Plè, no les tenia totes. M'explico, dubtava de si aniria endavant, amb quin suport, què votaria l'oposició, doncs un dels grups va demanar llibertat de vot per els seus regidors, en fi, un "cangueli " de cal ample. Després, amb els vots a favor de la majoria, vaig pensar "això no ho atura ningú", hem d'anar fins el final. Com així va ser, i ací i ara vull donar el més sincer agraïment a tots i totes les persones que van fer possible que la consulta fos un èxit organitzatiu, que no participatiu, que ara en parlaré. Repeteixo, gràcies a tots.
La participació va ser baixa, pel meu entendre molt baixa, vam ser un dels pobles amb la participació més baixa, un 16,87 d'un total de més de vuit mil votants és molt baix.
Què cal fer per engrescar la gent? Senzill, ser creïbles abans, durant i després de qualsevol comici. El que avui és blanc, demà no pot ser negre. Hem de tornar l'empenta a la ciutadania, sense aquesta trempera estem condemnats al fracàs. No ja a nivell nacional, que també, sinó a nivell municipal. Hi ha coses que no s'han fet bé, arranje-m'ho, parlem amb aquesta gent que pensa o creu que hi ha coses que no s'han fet bé, jo mateix i tota la gent que avui formem ERC Castellbisbal estarem molt contents que així sigui.
Què cal dir a nivell nacional? Només per comentar un tema, se m'acut la última, perdó, la penúltima del PSC. El conseller Maragall ho pot dir més alt però més clar crec que no. Els idearis polítics nacionals d'alguns consellers socialistes no quadren amb el dels seus caps. Un error majúscul, ja que amb les eleccions a la cantonada, donen més raó als qui diuen i creuen en la desafecció política dels ciutadans.
Bé, només comentar que intentaré ser més puntual a l'hora d'escriure l'article del blog i també que ERC Castellbisbal, amb reunions cada quinze dies a Sant Marc, té les portes obertes a tot aquell que tingui qualsevol neguit, ja sigui a nivell municipal com nacional, de ben segur que intentarem resoldre'l. Fins aviat
Salut i República
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
